El Pla de Bages, una cruïlla de camins : aproximació a l'estudi de la xarxa de vies pecuàries i la relació amb els ponts medievals / Joan Rovira Merino, Josep Salvans Macià, Joan Soler Gironès
Rovira i Merino, Joan


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 125 (primavera-estiu 2019), p. 5-14 : il. (Dossier. Camins històrics de la Catalunya Central) 
Notes. Fonts.

Històricament, Manresa i la seva conurbació han estat un gran nus viari. Dins un entramat de camins amb múltiples funcions, trobem vies pecuàries seculars, que aprofitaven les infraestructures que tenia la ciutat per salvar els rius i rieres que la voregen. Els ponts han estat un element transcendental pels desplaçaments estacionals del bestiar.

El Camí ral de Manresa a Solsona / Albert Fàbrega Enfedaque
Fàbrega i Enfedaque, Albert


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 125 (primavera-estiu 2019), p. 15-23 : il. (Dossier. Camins històrics de la Catalunya Central) 
Notes.

Al llarg de la segona meitat del segle XIX es va obrir la carretera de Manresa a Solsona. En molts trams el seu traçat segueix l'antic camí ral. En aquest article analitzem la terminologia dels antics camins, les normes i projectes de l'administració, a partir de la segona meitat del segle XVIII, amb l'arribada a Espanya de la Il·lustració. Descrivim el traçat del camí ral de Manresa a Solsona, els seus punts estratègics, els serveis al llarg del camí i alguns fets notables i curiositats. Aquell camí era una via per on transitava sal i guix, però també tota mena de mercaderies i persones.

El Camí ral de coll de Daví / Jordi Griera-Cors
Griera Cors, Jordi


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 125 (primavera-estiu 2019), p. 24-27 : il. (Dossier. Camins històrics de la Catalunya Central) 
Notes.

Els camins rals (contracció de reial)eren aquells que estaven sota la protecció de les autoritats reials. El més famós i popular camí ral que comunicava Manresa amb Barcelona va ser durant molts segles el que creuava el Llobregat pel pont de Vilomara, carenejava la serra de l'Obac pel coll de Daví i davallava cap al Vallès per Matadepera, Sabadell, Barberà i després del coll de Montcada entrava a Barcelona passant per Sant Andreu i El Clot.

Els Camins romeus de la muntanya de Montserrat / Assumpta Muset Pons
Muset i Pons, Assumpta


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 125 (primavera-estiu 2019), p. 28-35 : il. (Dossier. Camins històrics de la Catalunya Central) 
Bibliografia i notes.

Aquest article vol donar a conèixer la importància històrica, religiosa, simbòlica i també les particularitats i les característiques de les quatre principals vies de peregrinació que travessen la muntanya de Montserrat en direcció al monestir. De fet, van ser baules fonamentals dins de l'extensa i complexa xarxa de camins romeus que solcaren els regnes cristians des dels seus orígens i, que en aquest cas, es van mantenir vigents fins a la mecanització dels sistemes de transport.

El Camí romeu de Manresa a Montserrat per Castellgalí i Vilamarics / Jordi Suades Marigot
Suades i Marigot, Jordi


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 125 (primavera-estiu 2019), p. 36-39 : il. (Dossier. Camins històrics de la Catalunya Central) 

Des de l'època medieval, molts romeus i pobles de Catalunya peregrinaven al monestir de Montserrat. De camins, n'hi havia varis depenent d'on es venia i del costat de la muntanya per on s'arribava. Un dels camins més concorreguts pel costat de Manresa era el que passava pel mig del poble de Castellgalí, pel costat de l'hostal. Després, el camí ral es dirigia cap a l'enclavament de Vilamarics, travessava la riera de Marganell i s'enfilava cap a Montserrat tot passant per la masia de la Calsina.

El Camí ral de can Maçana / Jordi Piñero Subirana
Piñero i Subirana, Jordi


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 125 (primavera-estiu 2019), p. 40-42 : il. (Dossier. Camins històrics de la Catalunya Central) 

El present article és un resum del que ja es va publicar en aquesta mateixa revista l'any 2017 (vegeu bibliografia). En aquest cas oferim una breu panoràmica sobre l'evolució històrica del camí de can Maçana i ens estenem una mica més en la valoració dels vestigis que es conserven d'aquest i d'altres camins a la zona entorn de la torre de Santa Caterina (Manresa). És un dels indrets on els camins històrics han conservat de manera més íntegra la seva fesomia tradicional.

Viure dins muralles. Camins i vies de la Manresa medieval / Raquel Valdenebro Manrique
Valdenebro i Manrique, Raquel


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 125 (primavera-estiu 2019), p. 43-45 : il. (Dossier. Camins històrics de la Catalunya Central) 

L'estudi dels camins i les comunicacions durant els segles medievals presenta una sèrie de dificultats inherents que fa que historiadors i estudiosos es moguin sempre en l'àmbit de la hipòtesi. Malgrat tot, en una ciutat com Manresa, aviat s'aprecia que els autèntics eixos vertebradors de l'urbanisme medieval són precisament aquestes vies de comunicació i que el sistema defensiu de vila, amb el seu conjunt de muralles i portals d'accés, respon també a la importància de les comunicacions.

La Vila de Santpedor : portals i camins / Mireia Vila Cortina
Vila Cortina, Mireia


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 125 (primavera-estiu 2019), p. 46-49 : il. (Dossier. Camins històrics de la Catalunya Central) 
Bibliografia.

L'anàlisi dels límits del parcel·lari urbà i rural, combinat amb fonts orals i escrites, permet aproximarnos a l'evolució dels camins del terme de Santpedor. Es distingeixen 3 fases. 1, fase prèvia a la fundació de la parròquia de Sant Pere d'Or (abans del segle x), amb diverses vies excèntriques a l'actual nucli. 2, fase medieval-moderna, en què la vila de Santpedor es consolida com a node comercial i es forma una malla radial d'enllaços amb els principals camins rals, cadascun amb el seu portal de pas a través de la muralla. 3, fase iniciada a finals del segle xix, en què aquesta realitat secular es veu alterada per la construcció de carreteres iel carrilet Manresa-Guardiola de Berguedà.

Els Camins com a patrimoni públic i la seva protecció / Lluís Matamala Ribó
Matamala i Ribó, Lluís


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 125 (primavera-estiu 2019), p. 50-52 : il. (Dossier. Camins històrics de la Catalunya Central) 

L'ús públic d'un camí es deriva de l'ús que en fan els ciutadans, amb el convenciment que exerceixen un dret lògic i col·lectiu sobre aquest. Una altra cosa és la propietat dels camins rurals, corriols o dreceres, que en molts casos és difícil d'esbrinar. Hi ha molts camins que són de propietat privada però d'ús públic i a l'Administració no li costa gaire de "posar" sobre el paper que "són seus", sense que mai els hagin comprat o expropiat. En general, es pot entendre que un camí és públic o d'ús públic quan es fa servir per tothom i connecta amb altres camins d'iguals característiques, i és importantíssima la seva protecció per conservar la xarxa de comunicacions. En canvi, els que acaben en camps o finques privades s'entén que són privats.